Les colles castellers viuen en molts casos de les tradicions, i una de les tradicions dels Castellers de Barcelona que perviu al llarg del temps és la celebració del “Dia de la Colla”, el qual consisteix en un cap de setmana lúdic ple d’activitats de tot tipus (algunes que s’han fet tota la vida i altres que es van innovant) que posa fi a la temporada castellera.
Aquest any el “Dia de la Colla” l’organitzava els “Dinamita”, nom que han tingut aquest any l’equip d’activitats, ja que aquest any s’ha canviat el nom d’activitats pel de dinamització i vida social. I un dels membres d’aquest grup era un servidor i per tant era un dels “pringats” que em tocava organitzar tot aquest sarau.
Després de setmanes de preparació, i d’una última setmana frenètica (per sort amb vacances laborals) arriba el primer dia del cap de setmana, el divendres, i la festa comença amb el pregó. Aquest any el pregó era insòlit ja que per primera vegada es tractava d’una gravació en vídeo, concretament una paròdia del programa “Aqui hay tomate”, amb anuncis, secció de “Bricomania” i videoclip de la cançó “El President” dedicada al president de la colla, l’Eduard Paris; i el més insòlit de tot es que va començar a l’hora prevista en el programa.
Després del pregó, el qual va patir els problemes d’àudio que té la pista del local, música enllaunada i la gent aprofitant per a sopar, abans de què comencis la nit de veritat, primer amb la segona edició del concurs de descordar sostens, brillantment presentat per la Laia Ruiz, amiga de l’Afra, tot i els problemes amb el micròfon degut a que es van acabar les piles. El concurs, una mica més descafeïnat que en la seva primera edició el guanya brillantment el Sergi Costa, que demostra les seves dots en aquest art.
A continuació, i després d’estar una bona estona patint ja que no en teniem notícies d’ells, comença l’espectacle d’animació a càrrec de “Sodoma i Gomorra”, primer una dona espectacular (segurament a base de siliciona, però que hi farem) fa l’espectacle amb una música molt ben triada, però el millor és quan comença a fer pujar gent del públic a l’escenari, els que es deixen es clar, va començar amb un servidor (poca cosa tinc a dir, i per sort les fotos no s’han fet públiques!) i tot seguit dos membres més de la colla que van interactuar més amb la dona; va ser un bon espectacle, força lluït, i molt millor que el de l’any passat.
Tot seguit ve el moment de fer pujar les hormones femenines ja que entra en acció en “Darth Vader”, que fa les delícies del públic femení, i potser masculí, i fa participar a més noies, dones del públic. Un espectacle molt llarg que l’home s’ha de reconèixer que s’ho va currar molt i va fer que les dones després el perseguissin per fer-se fotografies.
Ja després acabava la nit amb la tradicional “Nit del Vici”, aquest any amb pocs jocs ja que ens van fallar alguns dels croupiers habituals en aquesta cita. I així acabava el divendres, gent jugant, bevent, i altres escombrant i fregant la pista.
Arriba el dissabte, la jornada més llarga, i comença amb els diferents campionats, alguns més tradicionals i altres més nous: futbolí, dards, rummikub, domino, …, també inflables a l’exterior del local, un taller de què com es construeix la inxa d’una gralla, i poc després, el concurs de pedra, paper, estisores. Cap al vespre comença una nova edició del concurs de tapes i pintxos, i la gent comença a sopar esperant el moment de veure el futbol, el partit entre el Barça i el Reial Madrid, partit que es segueix amb molta emoció i tensió, i veient com la pluja cau damunt del pati, però gràcies a les carpes instalades es possible estar-hi en aquest. Finalment el partit acaba bé, tot i haver de patir fins ben entrada la segona part, i així l’ambient continua sent molt bo.
Després del partit arribava el moment gran de la nit, el concert del grup que s’havia contactat per aquest dia, una gent d’Olot anomenada “Un grupo de rock”, recomanat pel Bury, antic casteller de la colla. El concert dura més de dues hores sense mitja part, i amb versions de cançons de Queen, Bon Jovi, The Beatles, Sau, Sopa de Cabra, Joaquin Sabina. A mi personalment el concert em va agradar força, tot i trobar-hi a falta força gent, tot i els problemes de so del local, i els problemes d’entesa entre el grup i el tècnic de so, m’ho vaig passar genial amb les cançons, amb el grup, i amb la gent de la colla que va voler disfrutar de la nit. Després de finalitzar el concert, va arribar l’hora de xerrar, com no de castells, tant del present com del futur, en aquestes ocasions a vegades es quan s’aprofita millor el temps.
I arriba el diumenge, l’etapa final, la qual comença ben d’hora ja que s’ha d’obrir als cuiners del dinar. Mentre es comença a preparar el dinar, i esperen a fer l’esmorzar, uns altres ens dediquem a deixar la pista i vestuaris a punt pel dinar, un cop feta la neteja, ja es pot començar a preparar l’espai de la pista amb les taules i cadires. Després de que força gent assisteixi a la sala d’actes a l’estrena del documental “Never to cry” (m’ho vaig perdre, a veure si tinc l’ocasió de veure-ho), s’enceta el dinar amb el primer plat, caldo ben calentet per a què la gent no passi fred, amb aquest es fan proves de química i física ja que l’escalfor fa que es deformi el got, i per això es serveix en dos gots. De segon, un plat que triomfa, estava ben bo, conill i pollastre amb cargols. Per acabar, de postre, el pastís amb la fotografia del pilar de sis descarregat a Molins de Reis, i cava per brindar per la temporada realitzada, el qual ha estat pagat pel Josep Sala, que d’aquesta manera vol agrair a la colla el fet d’haver guanyat el premi Sant Martí.
En aquest moment la canalla de la colla comença a vendre els tiquets de cara a finançar el caga tió, i amb el sorteig de dos pernils com a reclam. Es comencen a repartir els diferents premis als guanyadors dels respectius concursos, per a finalitzar amb un premi especial, el que els “Dinamita” entreguen a la cap de colla i al president. Tot seguit, sorteig dels dos pernils, el primer li toca al German (tongo, tongo, …) i el segon, per sorpresa meva, em toca a mi (tongazo però dels grans!).
Arriba el moment dels espetacles, en viu i en vídeo. Primer comencen els de “Sister Act” que fan una recreació molt ben aconseguida, tot seguit el vídeo que han preparat l’Àlex i la Mery amb la cançó dels Queen “The show must go on”. Està molt bé que cada vegada hi hagi més capaç de fer vídeos d’aquest tipus. Tot seguit estan previstos els vídeos que ha preparat l’Eduard París, però el DVD no s’havia provat i no es poden veure, mentre s’intenta solventar aquest problema es repeteix el pregó i es posen cançons de “Mamma Mia”, es solventa el problema i es passa primer el vídeo d’una versió lliure de la canalla del programa “Quarts de Nou”, tot seguit la versió en vídeo del “Mamma mia”, per acabar amb el “Chiki chiki casteller”. Tornem al directe i es comença amb els de “Mamma mia” que recreen el vídeo en directe, tot i els dubtes d’alguns dels components del grup. Però faltava el gran moment de la tarda, el gran final del “Dia de la Colla”, l’actuació dels “Dinamita” (amb un component infiltrat) escenificant la cançó dels Boney M “Daddy Cool”. S’ha de dir que fins a l’últim moment no es va decidir que es faria, hi havia hagut una baixa, no s’havia pogut fer un assaig general amb la roba i perruques, però crec que el resultat va ser prou satisfactori, sobretot pel que es veu per la meva actuació recreant l’home del grup, us puc ben assegurar que allò va ser irrepetible, és impossible de repetir.
I aquí es va acabar el “Dia de la Colla”, crec que tot va funcionar prou bé, tot i alguns problemes que sempre n’hi han, però almenys els organitzadors ens ho vam passar bé i crec que la resta de la colla també.
Les fotografies, a la web de la colla, al picassa de la Natàlia, del Salvador i del Pep.
Deixa un comentari