9barris de 9 i molt més!! (17/05/2015)

Si el dissabte a la Barceloneta vam complir els objectius completament, no va ser menys, ni molt més, el que va passar a l’actuació de la Festa Major de Nou Barris.

I és que quan la feina al pati d’assaig s’ha fet bé el més normal és que tard o d’hora això es pugui veure a la plaça i això ha estat així en tot moment.

Nou Barris sempre ha estat una actuació amb uns trets particulars, i que s’ha anat diversificant al llarg d’aquests anys. Sempre era l’actuació on hi actuàvem després del gegants i del pregó, que començava passades les 13h i que actuàvem amb sols una colla més. En els darrers anys s’havia afegit una fira modernista que de fer-se sols a la part interior de la seu del Districte, ha passat a desenvolupar-se al llarg de tota la plaça.

En canvi aquest any la trobada gegantera es va fer en un altre dia, a l’igual que el pregó, i això feia que la trobada castellera fos l’acte central del matí.

Per començar l’actuació ho fem com és tradicional en aquesta actuació, amb el pilar al balcó, aquest any de 4. Per sort és la darrera plaça que encara passa això, ja que a les demés ja hem aconseguit que es faci com toca, al final de l’actuació.

Un cop passat aquest tràmit, encaràvem el 3 de 9 amb folre. Des de la soca estant crec que era l’any en que ens presentàvem a plaça amb el primer intent de 3 de 9 amb folre de l’any amb una absoluta confiança, més que mai. El bagatge de l’assaig permetia que fos així i així va ser l’execució del castell, maco fins a carregar, i el punt de coratge i d’esforç per a dominar la descarregada superant els moments de cert perill. Primer al sac, i amb debuts per a tot arreu: a segons l’Albert 25 i l’Eric Llambrich (aquest darrer demostrant que no cal ser segon de castells de vuit per a poder fer de segon al folre), el Pere Codina de crossa al folre, el pom de dalt, les meves crosses (la Joana i la Tarragona), … i els que em deixo.

Un cop celebrat el primer plat calia centrar-se i no oblidar que quedava feina per fer. I primer passava per la catedral, la que ens ha donat tantes alegries des d’aquell màgic Màrtirs amb bigoti 2012. Amb la sensació sempre estranya de participar del castell allunyat del nucli del castell, el castell ha pujat al segon peu després de desmuntar un que no estava del tot ben lligat. A la segona si que ha estat la bona i el castell ha pujat com s’esperava, amb bon ritme i amb un tres dinàmic, la carregada ha estat serena i amb la baixada de la canalla ha estat el torn de serrar les dents i defensar el moviment produït pel castell. De nou la confiança amb aquesta estructura ha permès que un any més tinguem la catedral al nostre repertori de castells. Debuts a tot arreu al castell, sigui en el castell o sigui en la posició del mateix: al pom de dalt, a quints (Anna Paula), a quarts (Gemma Prats), a terços (Xiquet) i a segons (Marcel i Manxego).

Per arrodonir la diada tocava una altra estrena de castell, tot i que en aquest cas ja l’havíem portat fa un mes a plaça a Salt. Era el torn del 2 de 8 amb folre, castell que ens costava massa lligar i es va tornar a veure al desmuntar un primer intent de forma prematura per problemes d’encaix entre el folre i els terços. A la segona va ser la bona i en aquesta ocasió el folre va quedar compacte i estable, però en canvi de seguida es varen veure problemes a quarts i quints, i es va tirar d’èpica per a poder carregar el castell i per a poder descarregar-lo. Sols cal veure el vídeo per vislumbrar les batzegades que el tronc va salvar. Bona feina i un any més que encerclem aquest castell a les estadístiques anuals de la colla.

Amb un pilar de sis que està encara en plena cocció al patí d’assaig, vam acabar la diada amb dos pilars de cinc simultanis.

Aquest any la colla convidada eren els Castellers de Sabadell, colla que va oferir una actuació per sota del que ja s’havia vist aquesta temporada per baixes al tronc. Tot i les baixes si que van poder oferir un 4 de 8 que van descarregar amb solvència, per tot seguit tancar l’actuació amb castells de la gamma alta de set, el 5 i el 4 amb el pilar, i un pilar de 5 per cloure l’actuació. Encara queda molta temporada i segur que ens oferiran molts millors castells a les properes actuacions en que coincidirem a plaça.

Poca cosa més puc dir d’una actuació on vam donar el millor de nosaltres i on vam fer l’actuació que tot just l’any passat fèiem per l’Aniversari de la Colla a mitjans de juny. Ara toca seguir amb aquesta dinàmica, seguint amb la feina a l’assaig per a poder consolidar aquests castells i per a poder afegir altres castells en el nostre repertori a plaça. La temporada està agafant un color vermell molt intens…