La crònica de la diada de Màrtirs Street no la podia titular d’una altra manera que no fos amb el títol d’aquesta cançó del grup de música Brams. I és que si la vida fos un dia, amb un Màrtirs Street n’hi haurà prou. Un dia ple d’emocions a flor de pell, que floreixen per tot el carrer que acull l’actuació, els espectadors de l’actuació, i tots nosaltres, els Castellers de Barcelona. Una actuació que comença al vespre, quan 
encara el sol llueix envoltat de núvols i que amb l’adéu d’aquest per a l’arribada de la nit els castells adquireixen una emotivitat i calidesa única. I després de l’actuació festa grossa per a celebrar l’actuació i acomiadar-se d’aquest primer tram de temporada.
Quan sembla que ja ho hem fet tot, sempre que venim a Màrtirs sorgeix la màgia de nou i som capaços de superar-nos com a colla i com a castellers.
I tot i la importància d’aquesta diada per a la colla, al ser la darrera abans del primer tram de temporada en un juliol intens i exigent, mai hi podem comptar amb tots els nostres efectius a plena disposició. Però en canvi tenim la gran sort de que castellers amics d’altres colles ens donen un cop de mà en aquesta actuació tant important, i sense ells no seriem capaços d’assolir les fites que assolim en aquesta diada tant màgica per a nosaltres. Sense aquests castellers, i tampoc sense les forces que ens donen els que ja no hi són amb nosaltres, però que sempre els tenim ben presents.La diada es presentava de màxims després d’un assaig de divendres per a recordar. Però a plaça és on s’ha de demostrar i tocava anar-se’n de vacances amb la tripleta màgica al sac i ben lligat.
Comencem amb el 5 de 8, igual que al 2012 quan després de nou anys tornàvem a 
descarregar la catedral, el punt d’inici del que estem vivint aquests darrers anys. Però aquesta vegada no vaig de baix, i tot i que aquest any no n’he fet cap i l’any passat no vaig parar alguns dels realitzats no m’acostumo a estar allunyat del nucli d’aquest castell. Des de fora el castell presenta una estampa impressionant, sent el millor de l’any, el cinquè.
I s’anuncia 4 de 9 amb folre per la segona ronda, castell que ja volíem portar a l’aniversari però que l’intent de 3 de 9 amb folre va fer que es quedes a la recàmera. Tinc l’oportunitat de pujar-hi a segons després d’haver fer totes les proves d’aquest castell excepte la d’aquest divendres després d’una indisposició lleu que vaig tenir després d’una soca. Feia ja molt de temps que no pujava de segons a un folre i tornar-hi en una diada com la de Màrtirs fa posar la pell de gallina. Desmuntem un primer peu i al segon el castell tira amunt, al principi amb bones mides però de seguida perdem les mides a nivell de segons i folre i per uns moments dubto i tot que puguem carregar el castell, però la canalla valenta que tenim el corona i c0mença a baixar, al folre tot són moviments per evitar el que sembla inevitable, que acabés trencant-se per algun lloc del folre, però entre tots ho aconseguim salvar i descarreguem el castell. Quasi ni m’aguanto i un cop els terços són fora i també part del folre acabo caient-me cap enrere i quasi sense forces per celebrar-ho, però si se m’escapen algunes llàgrim
es d’alegria. Per la fita de la colla i per treure’m una espineta ja que dels castells amb folre, tant el 3 com el 2 els havia descarregat com a segon però el 4 tan sols n’havia carregat un. Agrair als qui em van aguantat dalt del folre, les meves dues àngels que debutaven, la Clàudia i la Carol. I també el sofert baix que em va haver de patir, al Guirado, i a les seves crosses i agulla, tot el meu reconeixement cap a vosaltres. Va ser tan intens el viscut en tan poc temps que segur que em perdo molts més detalls del que va passar. No vull pas acabar de parlar d’aquest 4 de 9 amb folre, el més matiner de la colla, sense parlar dels debuts. A la soca primer quatre de l’Oriol Borrell de baix, i primer castell de nou del Sergi Garcia, la Rita i el Negre debutaven en una soca com a crossa, i la Tarragona i la Maria Agnès en la soca del 4. Al folre debut de l’Àlvar com a segon, del Menendez com a contrafort, i de la Joana, la Clàudia i la Carol de crosses, i també l’Espa, tot i que aquesta darrera amb una trajectòria que ve d’anys enrere. Al tronc crec que sols debutava la Yousra a quints, i al pom de dalt segur que els debuts eren per tot arreu. Impressionant!!
L’esforç del quatre, sumat al malestar que ja vaig tenir divendres a l’assaig, va sorgir amb el castell que tancàvem l’actuació, el 3 de 9 amb folre. Amb segons col·locats ja ho estava passant malament i vaig fer desmuntar el peu. A partir d’aquí la tècnica va haver de fer els canvis obligats per la meva renúncia a parar el cas
tell degut al meu estat, i va comportar canvis tan en el segon com en el tercer peu que vam desmuntar ja amb quarts col·locats. Vam deixar passar a Xicots, i a la represa el castell finalment si que va tirar amunt, el primer que veig tancant la soca i crec que ho vaig passar més malament que no pas si l’hagués parat com a baix. Tot i que amb bona mida es va anar desfigurant poc abans de carregar i a la descarregada va haver-hi una hòstia important però es va poder salvar, en aquesta diada no cau res i així és com vam descarregar el 25è 3 de 9 amb folre de la història de la colla. Si parleu amb gent del nucli a la soca o el folre podreu engrandir aquesta visió parcial, amb entre d’altres el Sergi Garcia que va acabar debutant com a baix en aquest castell.
Sense descans s’anuncia el pilar de 7 amb folre i em veig amb forces per a ocupar la meva posició de portacrossa a la soca. Realment la prova que havíem fet a l’assaig el divendres havia estat excepcional i tenia tot el sentit d’anar-hi. Però el folre no es va lligar igual de bé i amb el quart col·locat es va tirar avall el peu. Vam renunciar-hi a tornar-ho a muntar, segurament degut a l’acumulació de peus desmuntats que ja patia la soca i vam acabar l’actuació amb un pilar de 6 simplement esplèndid. Tot seguit alçàvem dos pilars de quatre per a acomiadar-nos de la plaça.
Pel que fa a l’altra colla, els Xicots de Vilafranca van signar una magnífica tripleta de 
vuit, on va destacar sobretot el 3 de 8, castell lleuger de pes i molt ben executat. Si aconsegueixen fer uns bons assaigs de folre el castell de 9 el tenen més a prop que mai. El 2 de 8 amb folre el van controlar bé tot i que se’ls hi va girar una mica a la baixa, i el 4 de 8 final va ser molt còmode.
De nou un gran Màrtirs, de nou un Màrtirs màgic, i de nou un Màrtirs amb bigoti. Cada any fem un pas més en aquesta diada, i segurament vist des de fora costa d’entendre el que significa. Però és que sense viure-ho i sense saber la història d’aquesta diada no es pot entendre de cap manera.
Ara toca descansar, ha estat un primer tram de temporada llarg, dur i exigent, amb alts i baixos. Sortosament l’acabem a dalt de tot, no sols pel vist a plaça aquest dissabte sinó pel futur més immediat. Tornarem a finals d’agost per a encarar un mes de setembre on no cal dir que és el que ens espera, no?!
Fotografies de Roberta Esteves i de Marta Serarols.
Deixa un comentari