La clàssica de vuit ja és aquí (1/05/2016)

Com ja és costum als darrers anys, per les Festes del Roser de Maig actuem a Cerdanyola del Vallès, una plaça on en sentim molt còmodes i on gaudim de la gran relació que tenim amb els companys dels Castellers de Cerdanyola. I com va sent costum uns quants castellers de la colla s’hi ha desplaçat a peu des de Barcelona, en una travessa que és molt agradable de fer. Aquest any jo no hi he participat, però realment és un matí casteller diferent i amè.

I després d’haver fet quasi tots els castells de la gamma alta de set, a excepció del castells no habituals amb el pilar al mig i al ja per a nosaltres desconegut 3 de 7 aixecat per sota, tocava estrenar el màxim castell de set, el dos.

Aquest any per canviar una mica la dinàmica d’aquesta actuació ens hem concentrat a la biblioteca municipal on hem iniciat un curt cercavila que ens ha portat fins la plaça. Igual que fa tres anys hem actuat a la part de la plaça que queda davant de l’Ajuntament del municipi del Vallès Occidental.

I per a fer-ho encara més diferent hem entrat a plaça amb el pilar de 4 caminant, tot un repte vist com havien anat els darrers, i ha estat el primer repte assolit, estrenant segon del pilar.

Tot seguit ha estat el torn del 3 de 8, castell que hem desmuntat un primer peu per no tenir les alçades adequades per una petita pendent que presenta la plaça on hi hem actuat. Al segon si que el castell ha tirat amunt i s’ha carregat amb solvència per a descarregar-ho amb absoluta confiança, amb un petit canvi a segons. A destacar que hi ha entrat com a baix el Jordi Moratona que feia temps que no parava cap castell de vuit com a baix.

Un cop assolit el tres, tocava el pas del primer 2 de 7 de l’any. Un dos renovat de dalt a baix i que per això ha comportat que el poguéssim portar a plaça més tard del que és habitual. Però tots sabem que l’estructura del dos té unes característiques molt específiques i quan hi has de fer molts canvis, no sols al pom de dalt sinó a tots els pisos necessita un rodatge d’assaig molt intens. Després d’aquest rodatge ha arribat l’hora de portar la feina de l’assaig a plaça i el resultat ha estat l’esperat i desitjat, castell descarregat tot i tenir aquell punt de nervi del primer de l’any i el debut de molts.

Per a completar la clàssica de vuit havíem de completar un nou 4 de 8, i no ha estat fàcil, i és que ens costa agafar la mida al castell, i si l’agafem la perdem de seguida i se’ns complica. Però tenim recursos i completem el carro gros de nou.

A l’hora dels pilars, dues rondes, una primera amb pilars de cinc i una altra amb pilars de quatre. La de cinc hem volgut assolir dos pilars de cinc simultanis, el que era la base del de sis s’ha completat sense despentinar-se però l’altre hi ha hagut problemes de coordinació i posició dels pilaners i s’ha desmuntat amb aixecador col·locat. Els dos de quatre s’han assolit sense complicacions i d’aquesta manera hem tancat una actuació que de moment és la millor de la temporada.

Pel que fa a les altres colles, els locals de Cerdanyola han completat els dos bàsics de set però no sense dificultats,
una mica més en el quatre, a nivell de quarts. Si que no han tingut problemes amb el 5 de 6 amb el que han tancat l’actuació, però si amb el pilar de 5 que sols han carregat i és que de sobte se’ls hi ha anat cap endavant quan tot semblava que el descarregarien. Tampoc han estat fins amb els dos pilars de quatre del final ja que un d’ells també se’ls hi ha caigut. Espero que no defalleixen i que aquest petit accident els faci tirar endavant en les properes actuacions.

L’altra colla era la dels Castellers d’Esplugues que a l’espera del carro gros que l’any passat van aconseguir dominar aquest principi de temporada estant rodant els castells de la gamma alta de set. I en aquesta ocasió han descarregat amb bones sensacions el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, el 4 de 7. I per acabar pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Un cop assolida la clàssica de vuit i amb quasi tots els castells de la gamma alta de set que ens ha permès poder rodar castellers a tots els nivells, ara estem en un punt que ha de ser d’inflexió de cara a les properes diades, sobretot amb la mirada posada a la diada de Nou Barris on si tot va bé seria el moment ideal per a estrenar algun castell més important. De tots nosaltres dependrà.

Fotografies de Natàlia Mocholí

#TotsSomUn