El passat dia 8 de març va tenir lloc un nou Dia Internacional de la Dona Treballadora, i com és malauradament costum torna ser un dia de record i de lluita i és que tot i estar en ple segle XXI encara no hi ha una plena igualtat de drets i deures avui en dia entre els homes i les dones tot i els avenços que hi ha hagut.
Sortosament les dones s’estan mobilitzant i es poden trobar iniciatives tant interessants com la que porta per nom «#OnSónLesDones», que tal i com diu a la seva pàgina web «és una iniciativa per denunciar de manera sistemàtica la discriminació de les opinadores als mitjans de comunicació de Catalunya. Actualment el grup aglutina 50 dones que treballen en el recompte dels opinadors, els separen per gènere i en publiquen els resultats a les xarxes socials interpel•lant els mitjans. Tot plegat es difon a través d’un blog, un compte de Twitter i un compte de Facebook.
La filosofia és treballar a favor de tothom per demanar que es doni veu i s’escolti les dones expertes als mitjans de comunicació del nostre país».
Dins del món casteller no es pot obviar que un dels grans culpables de l’actual moment d’èxit i esplendor és la incorporació de la dona, i és que fins a principis dels anys 80 els castells eren territori quasi exclusivament masculí i la presència de la dona era mínima i sense ocupar posicions de tronc o importants a la pinya. El naixement dels Minyons de Terrassa va significar un impuls i és que des d’un inici la dona es va incorporar i fins i tot van coexistir les Minyones de Terrassa durant els primers anys d’existència dels malves. Poc a poc la resta del món casteller va anar prenent importància el paper de la dona i en el cas dels Castellers de Barcelona va ser a mitjans dels 80 i una de les precursores va ser la Carme Macias, primera dona a pujar al tronc dels castells de la colla., i també com no, l’omnipresent Sílvia Rue que va ser la primera dona en fer un pilar de 4 a segons. Fins aquell moment les dones sols eren acompanyants en les diades i fins i tot quan a la premsa es parla de la gira per Europa que va fer la colla l’any 1979 es destaca que es una expedició composta solament per homes i que les dones havien anat a acomiadar als homes a la sortida dels autocars.
Sortosament aquelles fites ja queden llunyanes i la presència de les dones al món casteller i a la nostra colla és més que normalitzada i poden ocupar qualsevol posició tenint en compte solament les característiques físiques de cada persona i no de si és home o dona.
Segurament l’aportació de la dona als castells més coneguda i comentada és com a canalla i també al tronc dels castells, sobretot als pisos superiors, el que ha permès que els castells siguin més lleugers. Però de les dones als castells també es pot destacar la seva passió, rauxa però a l’hora tranquil·litat a l’hora de de fer els castells i també
que són patidores per excel·lència. Però no solament han aportat coses positives a l’hora de fer castells sinó en alguns casos i que sortosament cada vegada va a més, la seva aportació en la vessant de lideratge tècnic d’una colla està més que demostrat, o sinó que li diguin a colles com la dels Bordegassos de Vilanova, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Castellers del Poble-sec o els Xicots de Vilafranca per sols citar-ne algunes sense oblidar-me de la meva colla on hem tingut la sort de tenir dues caps de colla, l’Eva Baró i l’actual Mery Mañané. Però també són capaces de ser líders en el vessant social com ha estat el cas d’una de les colles que ha registrat una millor evolució al llarg de la seva història, els Castellers de Sants, amb dones ocupant el càrrec de president.
Durant la setmana passada els Castellers de Barcelona varen tenir la iniciativa de recordar algunes de les castelleres que han fet història a la colla, si cerqueu l’etiqueta #SomCastelleres a través del Twitter trobareu les diferents referències. Com no va haver-hi espai per a totes vull fer un petit repàs de les fites assolides per les dones a la colla. La Carme Macias va ser la precursora, i la Sílvia Rue, a part de ser un gran actiu a l’hora de captar nous castellers va ser la primera segon d’un pilar de 4. Abans que la Marina Homs fes història carregant un castell de nou com a baix després de descarregar multitud de castells de 8 a baixos no hem d’oblidar a l’Afra Suárez que va ser la primera dona a la colla a descarregar de baix un castell de vuit. Més recentment tenim el cas del pilar de 5 completament femení i també del 4 de 7 que tant es va assajar i que tanta satisfacció va generar. A nivell de pinyes l’Eli va ser de les primeres agulles, més endavant ho han fet unes quantes més, a l’igual que també hem tingut una dona com a primer vent de castells de vuit i de folre, o dones de primer lateral a pinyes i folre. Per últim tenim un 2 de 7 carregat amb dos dones al pis de terços i el 4 de 8 descarregat amb tres dones a terços.
No tot són flors i violes, i és que encara son majoria els homes que es poden trobar en una colla o una altra a nivell de càrrecs tècnics i de junta, i encara és més evident quan es parla de castells als diferents mitjans de comunicació i és que tant a la premsa, com a la ràdio, com a la televisió la presència és més aviat minsa i quan n’hi ha majoritàriament és a nivell de presentació o de reporter a peu de plaça i en canvi és ben testimonial la presència com a comentarista o com a analista.
I estic convençut que hi ha d’haver dones que puguin parlar de castells sense cap mena de problema que ho facin molt millor que ho podria fer jo mateix.
De tots nosaltres depèn que la normalització es faci realitat.
Salut i castells!
[…] el gènere del casteller. De tot aquest tema de la presència de les dones ja en vaig parlar en un article publicat al voltant del dia de la […]
M'agradaM'agrada