Per la festivitat de Sant Joan no sols hi ha castells al migdia a Valls sinó que també al vespre es celebra actuació castellera a Tarragona. Tenint en compte la proximitat de les dues poblacions, sempre és un bon moment per en un sol dia viure dues grans actuacions i és que el nivell de les colles tarragonines és elevat i aquesta ocasió és propícia per a estrenar castells en el que representa la segona actuació conjunta de les quatre colles tarragonines.
Amb bona companyia arribem a Tarragona, i degut a la bona amistat que tinc amb els companys dels Xiquets del Serrallo en comptes de desplaçar-nos a la Plaça de Font, lloc de l’actuació, ho fem fins a la Plaça de Verdaguer, on es concentra la colla del barri mariner. Poc després de les set de la tarda iniciem el cercavila que ens portarà cap a la Plaça de la Font per començar la diada puntualment, com ja és una bona tradició a Tarragona, a dos quarts de vuit.
La diada l’enceta la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i ho fa amb el primer dels castells que han d’assolir per a completar la clàssica de vuit més matinera de la seva història, el 2 de 7. Amb un bagatge ja gran amb aquest castell aquest mateix any, el completen amb absoluta tranquil·litat.
Els segons en actuar són la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i arrenca amb castell de nou, el 3 folrat que ja havien descarregat aquesta temporada, i el fan de postal, sense discussió..
Torn del Serrallo que enceten la diada amb el castell de set més sovintejat aquest principi de temporada, el 3 de 7, que completen amb un tronc solvent i amb algun desajust al pom de dalt.
Els darrers en actuar són els Xiquets de Tarragona i també completen el seu castell, en aquest cas el 2 de 8 amb folre, el qual té algun problema a terços i quarts però que saben controlar en tot moment.
Amb una primera ronda amb un ritme quasi vertiginós, tot seguit arriba la segona i ho fa amb el 3 de 8 de Sant Pere i Sant Pau, el tercer de l’any i que completen amb comoditat.
Arriba l’hora d’una de les estrenes de la Jove, i és el primer 4 de 9 amb folre, castell que completen d’una manera com si ja n’haguessin fets uns quants aquesta temporada.
Serrallo volia fer un pas endavant estrenant el 3 de 7 amb el pilar que ja havien intentat aquest any. A l’igual que en l’anterior ocasió el castell ha acabat amb intent desmuntat i és que després de diferents dubtes de l’aixecador finalment qui ha tirat avall ha estat l’enxaneta.
Els matalassers tancaven la segona ronda amb el 4 de 8 amb el pilar, estrenat la setmana passada a Barcelona, i que ha mostrat un quatre de vuit còmode i un pilar treballat a la descarregada, i és que de poc es perd per darrere a nivell de segon.
Amb la tercera ronda arribava l’estrena del dia pel que fa als de Sant Pere i Sant Pau, el 4 de 8. Castell amb bon ritme que van carregar amb suficiència però se’ls hi va complicar en una de les rengles amb una quarta que s’anava estirant però amb la sortida dels dosos va poder redreçar una mica la posició i amb la baixada dels quints ja es veia que el castell es descarregaria.
Encara quedava per arribar el millor castell del dia, el 9 de 8 de la Jove, i com acostumen a fer amb aquell castell el van completar amb 3 aletes sincronitzades i un tres central que va saber aguantar les escomeses de les torres adossades.
Els del Serrallo aparcaven el castell de la gamma alta de set per a completar un nou bàsic de 7, el quatre, que tot just era el segon de l’any. Lent de ritme però sense perdre la mida tot i que obert a segons no van tenir problemes per a descarregar-lo.
Els ratllats completaven les rondes de castells amb el 5 de 8, castell dinàmic però que no va passar per cap moment de perill, completant d’aquesta manera una actuació amb tres castells de la gamma alta de vuit que no és fàcil de sumar en una mateixa actuació.
Amb les tres rondes completades els únics en utilitzar la quarta ronda eren els del barri mariner i així va ser com van descarregar un 5 de 6 tot i dificultats evidents amb els poms de dalt.
Arribava una ronda de pilars que havia de ser de mèrit i així va ser. De forma consecutiva varem veure dos pilars de 7 amb folre per part primer de la Jove (d’estrena) i segon dels Xiquets, els dos descarregats amb força comoditat i amb folres més aviat lleugers de components. I com no els de Sant Pere i Sant Pau van demostrar de nou que tenen un dels millors pilars de 6 del món casteller, descarregat amb absoluta maestria. Serrallo tancava la diada amb un pilar de 5 i finalment els de Sant Pere i Sant Pau completaven un vano de cinc, la Jove cinc pilars de 4 simultanis i els Xiquets 3 pilars de 4 simultanis.
I així, en poc menys de dues hores a Tarragona es vivia un Sant Joan de gran nivell amb tres de les colles assolint la seva millor actuació de la temporada, i on la quarta colla, els del Serrallo, van evidenciar de nou a plaça els problemes mostrats durant aquest principi de temporada.
La Jove va demostrar que està en forma, estrenant tres castells i fent-ho amb una comoditat absoluta. Amb aquell nivell a finals de juny poden encarar amb molta tranquil·litat tot el que els hi ve pròximament amb la Festa Major de Terrassa com a proper pas.
Els Xiquets de Tarragona van donar també una bona imatge, sense cap estrena, però sumant en una mateixa actuació els millors castells assolits aquest any en una actuació que no havien completat mai. Amb el rodatge dels castells de la gamma alta de vuit els castells de nou estan ja més a prop, en un ritme de temporada d’anar pas a pas.
Ja no és casualitat la bona feina dels de Sant Pere i Sant Pau i sumar la clàssica de vuit més matinera és un nou pas endavant en uns darrers anys en que sols caminen amb passa ferma i cap endavant. Ara és l’hora de que el 4 de 8 es faci amb assiduïtat a l’igual que ho han fet amb els altres castells de la clàssica de vuit i amb el pilar de 6. Tot pinta que la propera passa serà el pilar de 7 amb folre, i amb l’expectativa de que més se’ls hi podrà veure a plaça.
Malauradament aquest inici de temporada dels Xiquets del Serrallo no està sent l’esperat, lluny del mostrat l’any passat. Amb evidents problemes a nivell de canalla hauran de picar molta pedra al pati d’assaig per solventar-los el més ràpid possible. Conec les capacitats que tenen i com són capaços d’aixecar-se en les pitjors situacions, s’haurà de veure si és més d’hora o tard.
I així va ser com va acabar un nou Sant Joan on es va poder veure amb poc temps de diferència i a pocs kilòmetres d’una població o una altra, dues cares del món casteller. I és que així són els castells, per bé i per mal. I per això a tants ens té enganxats.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari