Els 50 anys de Castellers de Barcelona a la gran pantalla

Aquest passat dissabte va tenir lloc un nou acte amb motiu del 50^è Aniversari dels Castellers de Barcelona, concretament la projecció de dos documentals que s’han rodat per commemorar els 50 anys d’història de la colla.

Un acte que finalitzava amb una tertúlia respecte a l’aportació dels Castellers de Barcelona al món casteller i a la ciutat de Barcelona.

Els Cinemes Girona ha estat el lloc escollit per acollir aquest acte, i passades les 12 del migdia ha pres la paraula l’Afra Suárez, responsable de la comissió d’actes del 50^è Aniversari, per a passar a relatar en que consistiria l’acte i ha presentat el passi del primer documental, titulat «Vida Castellera», el qual és una visió des dins de la colla castellera i que busca mostrar la part més emocional que representa el fet casteller, el que provoca a nivell social i de relació entre els membres de la colla; i realitzat pels alumnes de l’Institut Moisès Broggi en el marc d’una activitat de cinema i amb l’acompanyament del cineasta David Gutiérrez i l’assessorament de la productora «A Bao A Qu»,

Un documental on mostra alguns dels castellers en el seu dia a dia i el seu camí cap al local d’assaig, i on expliquen les seves vivències personals dins de la colla, el que ha significat i significa per a ells ser casteller i ser-ho a Barcelona.

Un cop finalitzat el documental els seus autors han volgut compartir les seves vivències a l’hora de conèixer la colla i amb la gravació del documental, i tant el director com els alumnes han destacat que sense conèixer el món casteller van ser rebuts per tota la colla d’una forma molt cordial, i que els hi van posar totes les facilitats possibles per a realitzar-lo, i és que va ser una oportunitat única per a veure la cohesió, l’amistat i l’amor que hi ha entre tots els castellers de la colla. En el documental es volia captar la diversitat, veure com tots sou tan diferents i després arribeu a assaig i tots sou iguals.

Tot seguit presentació del segon documental, titulat «50 anys fent cultura. Castellers de Barcelona, 1969-2019», el qual explica com és i com ha estat la colla a través de diferents èpoques, fent servir entrevistes a diferents protagonistes que s’alternen amb imatges històriques i d’assajos actuals, que permeten conèixer com és per dintre la Colla. Realitzat per l’Eduard París i gravat amb la col·laboració de Betevé.

El documental comença amb l’entrevista al Nicolau Barquet, un dels fundadors de la Colla, i que explica com va començar la colla amb el primer pilar de 4 el 8 de juny del 1969 al peu del monument castell a Comarruga (El Vendrell), amb una de les millors anècdotes que mostra. A continuació van passat altres entrevistats, en que es parla de l’evolució de la colla als anys 70 (Pere Rovira), als anys 80 (Òscar Montserrat), als anys 90 (Jaume Montoliu), als 2000 (Mery Mañané) i els darrers anys (Carlos Maroño) però també remarcant altres aspectes relacionats amb la colla i el món casteller cóm són la canalla (Laia Garcia), tronc (Eva Calatayud), pinya (Sergi Garcia), tècnica (Txory Lleixà), tècnica i integració (Jordi Planas), la colla i Barcelona (German Simón), els grallers i timbalers (Laia Catasús), projecció internacional (Toni Mañané), castells singulars (Eduard París) i els valors castellers associats a la canalla (Cinta Lleixà).

El final és amb una pregunta que respon cada un dels entrevistats, que significa per cada un d’ells ser casteller de Barcelona, i podem veure

Un cop acabat el passi, va tenir lloc una tertúlia moderada per l’Afra Suárez i amb el nom de «50 Anys Fent Pinya» amb la participació de Raimon Cervera (speaker de les diades a la Plaça de Sant Jaume i autor dels dos llibres de la colla), Xavier Brotons (periodista casteller, president del CEPAC i director de la col·lecció l’Aixecador de l’editorial Cossetània i amb camisa dels Bordegassos de Vilanova), Raquel Sans (periodista castellera, membre de la Colla Joves Xiquets de Valls i actualment diputada al Parlament de Catalunya), Rafel Lujan (periodista a Betevé i locutor de les diades castelleres de la Mercè), Bea Jiménez (cap de colla dels Castellers de Sabadell) i Eva Baró (ex cap de colla dels Castellers de Barcelona i diputada al Parlament de Catalunya).

L’Eva Baró va destacar com es va aconseguir arrelar una colla castellera en una gran ciutat com és Barcelona, sent la primera amb continuïtat fora de la zona tradicional, i com va ser de porta d’entrada pel sorgiment d’altres colles a poblacions urbanes. Una colla que ha buscat un model propi per a poder-se adaptar al canvis de la ciutat, un context que en principi no és favorable, i en la qual ella ha crescut com a persona entrant-hi amb 15 anys i sent activa durant una bona part de la seva vida, sent cap de pinyes primer i finalment la primera dona cap de colla de Castellers de Barcelona.

Per la seva part, Raquel Sans va remarcar la importància ser una colla pionera al ser la primera que no va pagava al seus castellers. Recordem que les colles castelleres no eren amateurs sinó que cobraven , com a activitat complementària a la seva activitat laboral. També va destacar que el fet de que apareguessin els castells a Barcelona va ser que fos més fàcil l’entrada dels castells en els grans mitjans de masses i el món casteller guanyés difusió.

En el seu torn, Raimon Cervera va voler destacar que no només es tractava de fer castells sinó d’anar més enllà, de fer país, de per pedagogia dels castells, de portar-los per tots els barris de la ciutat de Barcelona, d’integrar la immigració dels anys 60 i 70. I com respecte a la colla sent estima, respecte i fidelitat.

Per la seva part, Rafel Lujan va destacar la projecció televisa i com una televisió com Betevé que aquest any fa 25 anys d’història, des de en fa 22 es retransmeten les diades castelleres de la Mercè en directe i és una programació que no ha estat mai discutida. I com a Barcelona hi ha una gran diada amb projecció internacional, però també com cada cap de setmana hi ha castells als diferents barris de la ciutat, i això hi ha contribuït la colla de Barcelona portant els castells per la majoria dels barris de la ciutat de Barcelona. En resum, la colla és un orgull de colla i de ciutat.

Segurament la Bea Jiménez va ser la més enèrgica a destacar que la colla va obrir les portes del nord casteller, que som una colla amb ànima i que no ens reivindiquem prou. I que és una colla model . I dues anècdotes, com a la diada de Màrtirs del 2012 li va fer ràbia que descarreguéssim el 5 de 8 quan la seva colla l’havia carregat poca abans, després el descarregarien per la seva Festa Major, una actitud de la qual se’n penedeix a avui dia. Ja al 2013 estant a plaça actuant al Clot i on Barcelona va descarregar la seva primera tripleta màgica, va veure que érem una colla picapedrera, i això la va portar a optar primer a ser cap de pinyes de la seva colla per posteriorment ser cap de colla, càrrec que ocupa actualment per tercer any consecutiu,

Per últim, el Xavier Brotons va voler destacar com la colla ha estat pionera en diferents aspectes, alguns ja remarcats per altres participants, sobretot el fet de ser la primera colla 100×100 amateur, però també va remarcar el fet de ser una colla que ha estat escola de moltes altres, sent padrina de la colla de la qual ell té camisa, la dels Bordegassos de Vilanova. Tant a nivell de casteller com de periodista ha pogut comprovar al llarg de la història com som una colla cordial i humil, posant d’exemple el pilar de 7 amb folre descarregat per primera vegada pels Bordegassos a la Mercè del 1998 i com els castellers de la colla de Barcelona varem sumar-nos a l’alegria de la colla de groc terrós i els felicitàvem de forma sincera, i va passar el mateix a la diada dels Bordegassos del 2004 on els de Barcelona varem descarregar a la darrera diada de l’any l’únic 3 de 9 amb folre

Un cop finalitzada la tertúlia vam sortir de la sala per a gaudir de crispetes i cava i finalment a les portes del Cinemes Girona varem alçar un pilar de 4 de record on vaig tenir el gran honor de poder fer de segon en el que ha representat el meu primer castell a plaça d’aquest 2019 un cop recuperat ja de la fractura al colze esquerra.

Ha estat una jornada que ha servit per a poder retrobar-nos amb alguns castellers que actualment no estan actius a la colla però que han format i formen part de la història de la colla sense cap mena de dubte, i que ha estat una dosi d’autoestima important per a donar-nos compte de la importància de la colla, del que hem viscut en aquests 50 anys d’història, el que significa ser casteller de Barcelona i com és de reconeguda la colla al món casteller, i de que hem de reivindicar-nos més del que ho fem de forma habitual.

De nou un gran èxit amb un acte que ha estat fins i tot en alguns moments emotiu, i que representa una bona continuació del primer de fa poc menys d’un més, la diada de colles filloles.

Bona feina Colla!!

Fotografies de @Cinemes_Girona