Aquest diumenge, a la que considerem com a casa nostra els Castellers de Barcelona el barri del Clot, hem posat punt i final a la temporada més curta començant per la Mercè de la llarga història de la trajectòria de la colla degana del cap i casal.
No ha estat una tornada a l’activitat castellera fàcil la d’aquesta represa, segurament motivat per la decisió de la colla de ser de les darreres colles a tornar assaig, però el camí triat és el que és per part dels qui estan al capdavant de la colla i a partir d’aquí sols va tocar remar tots plegats per a poder fer el millor possible. I poc a poc la gent s’ha anat enganxant, sent tant el darrer assaig com la darrera actuació la que hem aconseguit aplegar més camises.
El dia començava ben d’hora assistint, com no, a una jornada de matinades que cinc minuts després de les 8 del matí iniciava el seu recorregut a la Plaça de Valentí Almirall, on hi tornaríem per actuar-hi quatre hores més tard. El recorregut ha estat el tradicional amb les parades a l’antic local de Rossend Nobas, a la Pastisseria la Palma, a la Xurreria Artesana, a Cal Pere Rovira, Iaia Nita 1, Ca’l Mañane, Golf, Iaia Nita 2, local actual. Aquest cop he fet de segon el primer pilar i la parada de Cal Pere Rovira, on hem tingut un record cap al Josep Sala. I com he fet altres anys, com s’allargava més del compte, cap al local a l’esmorzar venerable.
Tenint en compte com de ben organitzat aquest any i hem tingut temps de sobre per esmorzar de forquilla, l’any que ve podrem estar a tot el recorregut de les matinades. I per no perdre el costum, hem acabat l’esmorzar amb els pebrots picants del Montu, un dels quals m’ha fet plorar i fins i tot provocar picor a les orelles, lo mai vist. I també hem pogut gaudir de diferents begudes espirituoses a càrrec d’alguns dels venerables.
Hora de sortir del local cap a la Plaça Valentí Almirall on hem entrat amb el públic esperant expectant, i ho hem fet en cercavila i sense pilar de 4 caminant. Si que hem alçat un primer pilar de 4 de dol en record del José Gutierrez, que ens va deixar aquesta setmana, i el seu germà i estimat Juan “Juanito” Gutiérrez ha volgut també estar present a plaça. Tot seguit hem fet un altre pilar de 4 com a inici de la diada.
I a continuació torn del primer castell, la primera estrena, en forma de 5 de 7. L’hem tirat amunt al primer peu, amb un dos on ocupava la posició de segon a carregar amb una millor mida de la que havíem tingut a assaig, però sent amb el que sentia major responsabilitat de tots els que havia fet fins al dia d’avui. Ha estat un castell reforçat on debutaven els més petits però que hem sabut controlar en tot moment i poder portar a bon port.
A la segona ronda ha estat el torn de la segona estrena del dia, el 4 de 7 amb el pilar. Després de dos peus desmuntats a la tercera ha estat la bona i el castell ha pujat amb comoditat, permet descarregar a quatre i un cop el pilar a quedat sol els pilaners l’han mantingut a lloc i així poder-lo descarregar. A destacar el debut de Szabolcs a terços, de la Cristina a baixos, i segurament els més petits del castell.
Quan era el torn del tercer castell la pluja ja havia fet presència en la segona ronda de la colla convidada, els Castellers de Sabadell i amb la pluja començant a apretar s’ha decidit en primer lloc deixar els castells i tancar la diada amb els pilars de comiat però amb segons col·locat la pluja ja era intensa i s’ha decidit donar per acabada la diada.
Segurament en altres ocasions, i amb objectius importants per part de les colles, haguéssim esperat un temps raonable per si s’aturava la pluja però al no haver-hi objectius pendents s’ha pres aquesta decisió.
Pel que fa a la colla convidada, els Saballuts han anat de cara amb el 4 de 8, que havien descarregat de forma plàcida la setmana passada, però en aquesta ocasió no ha presentat bona cara i amb problemes a l’estructura a nivell de terços finalment s’ha trencat pels més petits, arrossegant tot seguit la resta del castell. Tot seguit han alçat un 3 de 7 sense gaire història i finalment no han tingut temps per a fer res més.
Una diada on hem pogut fer els millors castells d’aquest curt any casteller, castells que s’han hagut de suar al pati d’assaig com si fossin superiors, però que posa damunt de la taula que els castells no surten del no res, que s’han de treballar al pati d’assaig de forma constant. I ara toca descansar, però una mica menys de l’habitual ja que el darrer diumenge del mes de gener tenim la cita inedulible de les Decennals 2021+1.
El dia no ha acabat amb la diada ja que hem pogut gaudir d’un bon dinar amb una fideuà de categoria per tot seguit poder gaudir de la primera festa Hu Ha de la represa. En aquesta hem pogut donar la benvinguda a l’Abèlix ja de tornada del torneig celebrat a la seu de Tarragona de la lliga Geniune formant part de l’equip de la Fundació Barcelona, una mostra més de l’orgull vermell.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari