Primera Santa Úrsula que es podia celebrar amb absoluta normalitat des del 2019, després que al 2020 no es pogués celebrar i que l’any passat fos encara amb limitacions derivades de la pandèmia de la Covid-19. I to i aquest impàs hem tornat a viure una Santa Úrsula com les de sempre, una diada on tot està per fer i tot és possible. I a Valls hem arribat com ho fem darrerament, amb la combinació tren Camp de Tarragona i autobús fins a Valls, on hem arribat amb temps de poder fer un bon esmorzar de forquilla, com no.
Així hem entrat i ens hem situat a plaça més o menys al mig de les dues colles i hem pogut gaudir de nou del que es viu veient i gaudint dels castells, siguin de color vermell o siguin de color rosat, però grans castells en definitiva.
Els primers en actuar han estat els de la Colla Joves Xiquets de Valls i ho han fet amb el 4 de 9 sense folre, castell que ja havien descarregat al concurs de castells. Després de desmuntar un primer peu, al segon el castell ha tirat amunt amb convicció tot i que una rengla semblava una mica tancada, però l’han mantingut lloc en tot moment i així ha estat com han pogut descarregar de nou el considerat com a castell total.
Torn de la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb un castell pendent d’aquest any no sols per ells sinó per tot el món casteller, el 4 de 9 amb folre i pilar. També ha pujat amunt al segon peu i s’ha vist ferm pels pisos baixos però un pèl massa tancat pels pisos superiors però l’han sabut treballar amb esforç i així és com el quatre l’han carregat i descarregar per donar pas a un pilar que ha mostrat molt bones maneres, descarregant de nou un castell que havia estat ensenya els darrers anys de normalitat castellera.
Amb una ronda excelsa, la segona tenia pinta de que podíem gaudir encara més i així ha estat, tot i que no del tot. La Joves hi ha anat amb el 2 de 8 sense folre, el qual ha pujat amunt al segon peu ja que un primer s’ha desmuntat ja que faltava algun dels membres del pom de dalt, en el segon si que hi estaven tots a lloc tot i que a la cara de l’aixecador se li veia a la cara que no les tenia totes amb ell, tot i això el castell ha tirat amunt i tenia corda però l’aixecador ha intentat dues vegades encavalcar el pis de dosos i a la segon ja tirava avall quan ha fet caure els dosos i amb ells el fràgil castell. Era un bon moment per anar a beure alguna cosa ja que la Joves havia de repetir, el que no m’imaginava es que em trobaria a molts castellers vermells anant també al bar, potser no sabien que els hi tornava a tocar a continuació. I ho han fet amb un 3 de 9 amb folre que han dominat.
La Vella també ha anat a pel 2 desfolrat, ha pujat ferm i això ha permès una carregada del castell amb la mínima exigència possible i això els hi donat aire per a poder-lo completar amb l’alegria desfermada per part de la colla i de part de la plaça.
I ja era el torn de la tercera ronda, i la Joves hi anat amb el 5 de 9 amb folre, on hi destacava el retorn del Fede Gormaz al pis de quarts. També l’han tirat amunt al segon peu i amb una cosa curiosa que no havia vist en altres ocasions, una espècie de tap a la dreta del primers mans de la rengla de la dreta, on per cert hi ha hagut molts problemes des d’un bon inici, amb un moviment inclòs abans que l’enxaneta comences a pujar, tot i això l’han pogut mantenir a lloc fins a carregar i amb corda per a poder anar més enllà però cada vegada mostrava més problemes al pis de terços fins que s’ha trencat en una caiguda dolenta ja que s’ha obert part de la soca del castell.
Això ha fet que la diada estigués aturada durant una hora i quan s’havien donat 10 minuts per continuar o suspendre la diada finalment s’ha pogut reprendre amb el intent de 3 de 9 sense folre, i és que tot i que algunes gotes havien caigut en dos moments de la diada la plaça s’havia mantingut plena esperant aquest gran moment. L’han tirat amunt al primer peu i feia patxoca el castell, s’anava bastint i semblava que tenia corda i quan l’enxaneta estava al pis de quarts de sobte ha tirat avall, però en canvi l’aixecador anava pujant fins a col·locar-se i de sobte l’enxaneta ha aparegut de nou damunt de la pinya disposat a pujar però ja era massa tard, el castell ha començat a perdre les mides i s’ha trencat. Un autèntica llàstima ja que amb el ritme del castell adequat carregat ho estava i haguéssim vist si hagués estat possible anar més enllà.
Tot just després hi hagut merder per la zona on hi el bar Bruch, per tot seguit continuar la diada amb la repetició de la Colla Vella de la tercera ronda, un 3 de 9 amb folre que han descarregat sense gaires complicacions.
Ja era molt tard i si volíem menjar alguna cosa o emportar-nos menjar pel camí de tornada havíem de marxar ja de plaça i així ha estat com el que ens hem perdut ha estat els pilars de comiat, i finalment no hi ha hagut de nivell per part de cap de les dues colles.
Una Santa Úrsula, com les de tota la vida, i així ens agrada que sigui, tot i que, com en tot, sempre es pot millorar, però no seré jo des de fora de Valls qui ho digui, ni molt menys.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari