Aquest passat diumenge 28 d’octubre els Castellers de Barcelona ens presentàvem a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès amb les mateixes ganes de sempre d’oferir una bona actuació com acostumem a fer en aquesta plaça, però aquest any amb el record afegit de l’actuació que havíem fet a principis del mes d’agost, a la màgica Diada de Màrtirs i que va ser el veritable punt d’inflexió de la temporada de la colla amb el primer 5 de 8 assolit de l’any, i el primer després de nou anys.
Sols fa tres mesos i mig però deu ni do les coses que han passat en aquest temps ja que qui ens anava a dir que arribariem a aquesta actuació amb la xifra de sis 5 de 8 descarregats, i amb quatre 7 de 8 descarregats, entre altres castells.
Un cop descartat el 3 de 9 amb folre per aquesta ocasió, tot i les ganes de molta gent de la colla per fer-ho, anavem a repetir la millor actuació assolida aquesta temporada, la que vam fer el 23 de setembre, a la diada de colles convidades de la Mercè amb el 5 de 8, el 7 de 8 i el 2 de 8 amb folre.
Arribem a Vilafranca un pèl d’hora ja que a darrera hora l’inici de l’actuació s’ha retardat en mitja hora. Emprenem el camí des del local dels Xicots de Vilafranca fins a la Plaça de la Vila, que en aquesta ocasió presenta un millor aspecte que altres any per aquesta diada, segurament pel fet de que els Castellers de Vilafranca no actuen i poden presenciar-la com a públic.
Ja a plaça comencem la primera ronda amb el 5 de 8. El castell puja amunt al primer peu tot i algunt desajust a la part del dos, i es carrega amb certa solvència però la descarregada no és el mateix i el castell es complica en excés, perillant l’assoliment complet, però la canalla baixa ràpid i fina, el tronc defensa amb fermesa i la pinya treballa amb convicció, i descarreguem el setè 5 de 8 de l’any.
A la segona ronda és el torn del 2 de 8 amb folre, castell que no portem a plaça des del 23 de setembre per una qüestió o una altra. Hi ha el debut de part del pom de dalt, i el primer peu es desmonta amb quarts co·locats. De cara al segon peu fem alguns petits canvis i aquest si que tira amunt però ben d’hora sorgeixen problemes que jo observo en primer des de la meva posició de vent a la soca. El folre va cap a un cantó i la soca va cap a l’altra, es va treballant així i de sobte es sent la veu del cap de colla que mana tirar el castell avall, però això no significa que la colla hagi de treballar al limit per a poder defensar el castell tot i perdre completament les mides, i així no caure.
L’actuació s’està fent llarga degut a intents desmuntats, peus desmuntats i intents, i això fa que la repetició de la segona ronda tardi en arribar, però finalment arriba i el castell escollit és el 7 de 8. En aquesta ocasió el castell puja amunt al segon peu, tot i algunes correccions a nivell de segons, i el castell es fa llarg i pesat, com a mínim a nivell de pinya, i em sembla que per dalt també va ser el pitjor de tota la temporada. Diria que va debutar el Txory a terços.
A la tercera ronda renunciem a repetir el 2 de 8 amb folre, i fem el 3 de 8, castell que va ser el millor assolit i el menys treballat de tots, amb el debut de la Paula com enxaneta.
Ja era molt tard i havia de marxar, per tant, em vaig perdre els pilars de comiat, els quals van ser dos de cinc simultanis.
Pel que fa a les altres colles, els Xicots no van tenir el seu dia, i no van sber culminar de la millor manera una de les seves millors temporades. Després d’un intent desmuntat, van descarregar un 3 de 8 força segur. Tot seguit van encarar el gran objectiu del dia, el 5 de 8, però no va ser possible ja que va quedar intent amb l’enxaneta a punt de coronar el tres i quan semblava que podia arribar però a darrera hora se’ls hi va complicar per quarts i quints-. Amb baixes van voler fer el 4 de 8, però no van poder amb el resultat d’un intent desmuntat i posteriorment un intent. Van acabar amb un 4 de 7 i un pilar de 5.
Pel que fa als Moixiganguers d’Igualada van demostrar que estan acabant la temporada amb molt bon nivell ja que van descarregar una gran actuació amb el 4 de 8, el 7 de 7 i el 5 de 7 amb el pilar. Els hi queda la seva diada per a completar la millor temporada de la seva història.
Com a valoració de l’actuació és complicat quedar-me amb una sola cosa, ja que es varen donar moltes situacions dignes de comentar. Sobre el 2 de 8 amb folre, i els folres en general, sembla que anem de mal a pitjor, i és díficil d’explicar ja que no han canviat tant en el que va d’any, però és un bon moment per a que tots reflexionem i donem la importància que tenen els assaigs, no sols els dels divendres.
El positiu es haver encadenat la sisena acutació de set en què descarreguem tres castells de vuit. Són les actuacions de Poblenou, Mercè convidades, Mercè locals, Concurs, Les Corts i Vilafranca. És un fet històric i que hem de saber valorar com toca, amb els següents números: 6 5 de 8, 4 7 de 8, 1 2 de 8 amb folre, 4 3 de 8, 2 4 de 8.
El que no és positiu és un cert ambient de nervis que vaig viure a plaça. Massa tensió per uns castells que sabem fer com ja hem demostrat en altres ocasions; potser és el fet de pensar amb el castell de 9 que ens trastoca una mica a tots, però arribarà quan ho decideixi la tècnica, que per això està, i estic segur que el descarreguem aquest any.
I a veure si d’una vegada tots sabem qui tenim a la pinya. Els baixos han de saber qui és el seu contrafort, primers mans, agulla, crosses i primers laterals, els segons les mans que els toquen, … no pot ser en una pinya: “que afluixi la dreta, apreta dreta, un pèl més esquerra, …” Tots tenim noms i tots ens hem de conéixer.
Deixa un comentari