El dia de la marmota (2/10/2016)

Un nou concurs viscut a la TAP en el que significa la meva tretzena participació amb els Castellers de Barcelona i és que he estat a totes les edicions des del 1986 fins a aquest any amb l’excepció del 1992 i del 2004. Una evolució evident des del 1986 no sols del nivell casteller, sinó també de la plaça mateixa i de l’organització del concurs, i amb una sola cosa que no ha canviat i que respecto i admiro, la posició de no participar-hi dels Minyons de Terrassa.

I és que per diferents motius cada cop m’estic allunyant del que significa el concurs de castells, la competitivitat portada en alguns moments a l’extrem i l’evident caràcter hooligan del públic i dels castellers que sortosament després d’uns anys de pujada continua en aquesta ocasió ha patit una baixada considerable, però continua havent masses mostres de nul respecte cap a les colles castelleres, i sóc del paper que moltes colles, entre les quals la meva, estem participant en una festa com a comparsa evident.

I com ha passat en les set darreres edicions, tot i que aquest any el sorpasso de la Colla Vella dels Xiquets de Valls era més que possible finalitzat els guanyadors han estat de nou els Castellers de Vilafranca amb una actuació històrica, com era previsible que ho havia de ser per a guanyar fos qui fos la colla que s’acabes imposant.

El dia el vaig començar ben d’hora amb un esmorzar adequat a les circumstàncies del dia, agafar prou forces per una jornada que seria llarga i intensa, tot i que per la nostra colla esperàvem que amb tres rondes en tindríem prou.

Un dia que Tarragona s’omple de colors que omplen els carrers i que es dirigeixen en cercavila sentint-nos observats per entrar a la TAP que s’omple de gom a gom, a les grades i a l’arena. Com ja es costum estàvem molt ben acompanyats a plaça amb amics de diverses colles castelleres, i des d’aquí els hi vull agrair la seva dedicació i suport.

Tot i que estava previst començar el concurs amb el cant de l’Himne Casteller recuperat dels anys 70, finalment sols hi ha el clàssic Cant del Segadors que a cada edició es segueix amb més entusiasme per una plaça de marcada majoria independentista. En aquest moment del concurs es quan alguns, jo mateix, vam trobar a faltar que es fes un minut de silenci per la figura del Ton Ollé, mític pilaner dels Nens del Vendrell i que havia mort feia pocs dies.

Per sorteig els Castellers de Barcelona érem els darrers en actuar si ho fèiem amb castell en solitari i així és com passades les 11 del matí i amb una primera ronda on tots els castells s’havien descarregat excepte l’immediatament anterior al nostre, el quasi descarregat 4 de 10 amb folre i manilles de la Colla Vella, ens disposem a tancar el nostre primer castell, el 3 de 9 amb folre. I és que parlant després amb un membre d’aquesta colla tindria notícia de com un baix del castell s’havia anat enfonsat i com el primer cordó de la soca havia estat fent tot l’esforç possible per aguantar-lo.

De nou el vaig viure des del darrer cordó de la soca, i vaig constatar de nou que m’ho passo pitjor des de fora que des del nucli central del castell. Obert de la rengla es va haver de treballar per a que no anés a més a segons i terços, però per dalt tot va anar com una seda i el vam descarregar amb tranquil·litat tot i que no amb la solvència del descarregat el diumenge abans a la Mercè de colles convidades. No podien faltar els debuts i a la soca vam estrenar dos crosses amb el Guirado, tot un especialista, com van ser la Marga i la Chiara, i un baix, el Roger Quesada.

Amb la tranquil·litat aportada pel primer castell descarregat vam viure una segona ronda on ja es va començar a decantar el concurs respecte al guanyador tot i que no sentenciar, i on l’efectivitat va disminuir significativament en una ronda on no hi va cap castell en ronda conjunta.

Quan va arribar el nostre torn ens vam disposar a alçar el 4 de 9 amb folre. Vam pujar els segons i es va veure que no estava ben quadrat i es va tirar avall, en aquest cas no es va posar en marxa el punt de les rondes encavalcades ja que hagués començat la tercera ronda abans que acabes la segona.

Al segon peu si que el castell va tirar amunt i no es que fos un castell plàcid però va ser perfectament defensat i va ser clau que les mides a segons no es perdessin. Amb la tonteria és el primer castell de nou que descarrego al concurs al folre, les experiències anteriors havien estat com a crossa al intent desmuntat de 3 de 9 amb folre al concurs del 2002 i com a segon al intent desmuntat de 4 de 9 amb folre al del 2006. A destacar que a la soca també es van estrenar crosses, la Bet Luque, la Blanca i la Milena.

Sense quasi descans ens tocava acabar l’actuació, i és que si vam ser els darrers en començar seriem els primers en acabar ja que la tercera ronda començava amb la ronda conjunta i era on havíem d’alçar el 4 de 8 amb el pilar. Vam anar per feina i amb el calçat ja posat em vaig posar al meu lloc de baix preveient que no seria pas fàcil fer el castell i no ho va ser però tot i algun desajust a nivell de segons i pinya el quatre es va posar defensar en ordre i un cop sol el pilar aquest si que va suar de valent però el van defensar amb convicció. Primer del Quesada com abaix, i de la Chiara com a contrafort

I amb la feina feta ja sols quedava gaudir de la resta del concurs i de totes les emocions que es van arribar a viure on va destacar el primer 4 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca, el 4 de 9 net de la Colla Vella que els hi donava encara opcions, i per acabar amb el moment crucial del concurs, el intent de 3 de 9 net de la Colla Vella que va arribar més lluny de tots els intents que s’havien fet mai amb aquest castell però que va cedir amb els dosos col·locats i amb la resta de canalla a dalt i que va donar definitivament la victòria als verds.

Un cop acabada la cinquena ronda va arribar el moment d’acomiadar-nos de la plaça amb els pilars de comiat, i en el nostre cas va ser un únic pilar de 5 on hi va debutar com a segon el Màrius.

Castellers de Vilafranca. Una actuació més que enunciada i on de nou van demostrar el domini d’aquest any amb el 3 de 10, però que no van poder descarregar el 2 de 8 net que si havien completat a l’assaig amb xarxa, i que van carregar en dues ocasions, en la segona buscant la sentència definitiva del concurs. Tot i que el diumenge anterior se’ls hi havia ensorrat una prova de 4 de 10 a la TAP van fer història descarregant-lo i amb molt bones maneres a tots nivell, i va ser clau la rapidesa del castell. Realment és una colla que està fent història any rere any i tot i que cada vegada sigui més difícil ells sempre hi són i acaben assolint tot el que es proposen, o quasi tot.

Colla Jove del Xiquets de Tarragona. Colla que està creixent temporada rere temporada però que semblava que prometia més del que acabava fent però ho està canviant a millor i de quina manera. Amb el 5 de 9 amb folre per bandera per començar tot i que segurament el més treballat de l’any, a la segona ronda tot estava a punt per a descarregar per primera vegada el 3 de 9 amb folre i pilar i així va ser i es que a mesura que l’han anat portant a plaça li han anat trobant la manera de fer i aquesta vegada el pilar es va bastir abans per a que estigués a punt per quan hagués d’entrar l’enxaneta del pilar i això va fer que el tres hagués de treballar des de més aviat però ho van resoldre a la perfecció. Van voler anar a més amb el 3 de 10 però no va ser possible i van tancar la diada dominant de nou el sempre difícil 9 de 8. Tenen marcada la diada al Vendrell per a tornar-hi amb el castell de deu i si ho fessin acompanyat de grans castells, de nou donarien a parlar.

Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tot i tenir opcions de guanyar fins a la darrera ronda amb el intent de 3 de 9 net que van mostrar que havien treballat a l’assaig, van perdre el concurs amb els castells de deu i és que el 4 tot i estar a punt de descarregar-lo de nou sols va quedar carregat i el 3 va quedar en intent, en una estructura que ha anat de més a menys aquesta temporada. On va demostrar de nou la seva gran classe va ser amb el 4 de 9 net que va ser magnífic, i ja en porten 5 de descarregats de forma consecutiva entre l’any passat i aquest. Tenen ja la mirada posada a Santa Úrsula amb els castells net i de deu de nou com a objectiu, veurem quins seran els que finalment portaran a plaça i amb quin èxit. Des de la distància crec que deixaran aparcat el 3 de 10 i aniran a pel 4 de 10 i pels dos castells nets.

Colla Joves Xiquets de Valls. Concurs de més a menys, i és que va començar bé descarregant el 5 de 9 amb folre tot i que el van haver lluitar fins al darrer alè, però van ensopegar amb les manilles i és que el gran objectiu del dia, el 3 de 10, va naufragar massa aviat i el 2 de 9 per a recuperar sensacions no el van poder ni carregar. Van decidir deixar la gamma extra per altres ocasions i assegurar una actuació amb els bàsics de 9 que després de les dues dures caigudes no és gens fàcil ni molt menys. Temporada amb masses alts i baixos que esperem que acabin amb tot i més per Santa Úrsula, amb la prèvia del Vendrell que hi acostumen a fer grans castells.

Capgrossos de Mataró. Descarregar el 3 folrat era bàsic per portar a plaça el 2 de 9 amb folre i manilles, castell que havien desmuntat per Santes. Aquesta vegada va donar bones sensacions des d’un primer moment i tant el tronc com tot el conglomerat de les tres bases de pinya van ratllar a un gran nivell i van completar el castell amb certa comoditat i tot. Amb la feina feta del dos tocava el primer àtac de la seva història davant del 5 de 9 amb folre i va ser amb cara i ulls ja que va mostrar bones maneres però a l’hora de carregar el tres el castell va perdre les mides per dalt i es va trencar sense quasi haver 4mostrat defensa. Van demostrar categoria acabant amb el 4 de 9 amb folre sense problemes. El millor és que encara els hi queden diades prou importants com per a tornar a fer el dos i poder fer el 5, i altres castells que estan a la recamara com el 9 de 8 o el pilar emmanillat.

Castellers de Sants. Arribaven al castell amb una idea clara, repetir els tres castells de la diada del Pla de la Seu del juliol, i demostrar que també poden descarregar castells de 9 ja que fins aquesta edició sols havien descarregat un. I així va ser, el 3 va anar seguit del 2 de 9 que saben dominar tot i que se’ls estiri un pèl a nivell de quarts, per acabar amb el 4, tots tres castells completats amb determinació. Al no ser una plaça propícia per a fer el més gran dels pilars van aparcar-lo per la seva diada, on potser també arriba el 5 de 9 amb folre tot i que sembla que aquest castell el deixaran per alguna de les diades que els hi quedaran després de la seva diada.

Castellers de Barcelona. Sortir per segon any consecutiu del concurs sense caure i havent repetit la millor actuació de l’any crec que dóna prou perspectiva del paper dels vermells. Tot i ser una temporada difícil des de la Mercè han tirat amunt i en aquest segon tram de temporada es on acostumem a fer els nostres millors castells i diades. Poder portar els castells de 9 i de la gamma alta de vuit al màxim d’actuacions serà l’objectiu principal sense deixar de treballar altres castells superiors però sense pressió, si no arriben aquesta temporada que sigui una feina de cara a la propera.

Xiquets de Reus. Amb el 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre, aquest darrer lluitat fins al darrer alè, va arribar el torn del primer intent d’aquesta temporada del 4 de 9 amb folre, castell carregat en dues ocasions l’any anterior. Amb el gran objectiu de completar-lo per primer cop el van tirar amunt en fins a dues ocasions, però en les dues el castell no va pujar amb les mides necessàries i el van desmuntar quan encara quedava el més difícil. Van aparcar aquest castell i van tancar la diada amb el 2 de 8 amb folre, castell de tràmit. Els hi queda menys temporada però encara tenen alguna oportunitat per a completar la tripleta màgica i per a veure si poden ensenyar alguna cosa més relacionat amb el pilar de 6 que aquest any estan consolidant.

Castellers de la Vila de Gràcia. Van demostrar que aquest any tenen millor el 4 que no pas el 3 quan parlem de castells folrats, i és que després de completar amb solvència el primer, el segon va caure pocs abans de carregar quan des de la distància es veia amb moltes possibilitats però de sobta va saltar. Amb baixes van tancar la diada amb castells de tràmit com el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre, fet que els va quedar per darrera de colles de l’edició del dissabte. Dues ensopegades consecutives amb l’estructura del 3 els hi ha pesat i s’haurà de veure com ho resolen de cara a les darreres diades de l’any on hi destaca la seva diada a mitjans de novembre. Són capaços de fer grans castells i acabar bé la temporada tal i com han demostrat ja aquesta mateixa temporada.

Nens del Vendrell. Vam veure com dominen amb autoritat un castell sempre difícil i tècnic com és el de 4 de 8 amb el pilar, per a continuació veure el 3 de 9 amb folre. Tot i descarregar-lo l’any passat per primera vegada al primer intent aquest any no estan tenint continuat i al concurs arribaven amb un descarregats i dos de carregats, i finalment el de concurs va quedar en carregat i és que els hi va caure poc després de carregar quan se’ls hi va complicar una mica per tot arreu. Afectats per la caiguda van saldar la seva millor actuació al concurs amb el 4 de 8, i amb la perspectiva de la Fira de Santa Teresa de mitjans d’octubre on voldran fer la millor actuació de la seva història que passaria segurament per portar a plaça el 4 de 9 amb folre.

Castellers de Sabadell. De nou dominen el 5 de8 com van demostrar de primeres però en canvi no poden aquest any amb el 3 de 9 amb folre, castell que van carregar per segona vegada aquesta temporada però que es va vèncer massa aviat. Tot i portar també el 4 folrat van acabar l’actuació amb el 4 de 8, castell sense més problemes, i que el va fer també quedar per darrera de les millors colles del dissabte. Encara els hi queda molta temporada amb la seva diada i l’actuació al Clot com els plats més importants i on segur que no defalliran i tornaran a atacar els castells de nou.

Xiquets de Tarragona. Temporada extremadament difícil la dels matalassers i al concurs de nou van demostrar la seva irregularitat tot i que van començar amb bon peu descarregant el 3 de 9 amb folre tot i que se’ls va complicar de sobte en els darrers compassos del castell. Però en canvi no van poder amb el quatre i és que primer van fer un intent desmuntat i quan en desmuntaven un segon el castell va acabar saltant per dalt i arrossegant tot el castell de forma bastant incompressible. Sense capacitat de reacció per anunciar castell a la quarta ronda, van acabar la diada amb un 4 de 8 de tràmit i quedant per darrere de fins a cinc colles del dissabte. Costa veure si hi haurà capacitat de reacció de cara al darrer compromís important de la seva temporada, la diada de Tots Sants, temps els hi queda, pel demés ja no ho sé.

I fins aquí un nou concurs de castell, de nou va ser llarg però en canvi va tenir un bon ritme fins a la quarta ronda, a la cinquena que hi van actuar poques colles va haver-hi una mica menys. La novetat de les rondes encavalcades va funcionar prou bé en general tot i que va comportar que en la quarta ronda el peu desmuntat dels verds fes que la següent colla en actuar fos la Vella tot i que hi havia colles entre mig però ja havien acabat. Tot i que sembla que no ho van fer per tacticisme si que es va poder comprovar que pot ser utilitzat aquest recurs en aquest sentit.

I es va constatar de nou que la ronda conjunta no hauria de ser al principi de cada ronda sinó crec que hauria de ser al ben mig, i és que sortosament els Castellers de Barcelona ens va sortir tot de cara però si haguéssim tingut algun problema amb el castell de la segona ronda ens hagués passat factura.

Ara de nou entrem en aquell període on cada un valorarà des del seu punt de vista i buscarà la manera de poder reduir la durada del concurs i com millorar-lo en alguns aspectes, i segurament de nou es tornarà a discutir sobre les puntuacions dels castells. Per a mi això s’acabaria de la següent manera, diumenge les 4 millors colles i que ho facin com vulguin, i és que al cap i a la fi les demés colles estem de farciment del pastís.

Fins d’aquí a dos anys, o no.

Fotografies de Natàlia Mocholí.