Beneïda bogeria: 51 anys de Castellers de Barcelona

Un dia d’avui de fa 51 anys va ser el dia de la presentació a plaça d’una “Beneïda bogeria”, la que va idear uns dies abans el fundador i primer cap de colla dels Castellers de Barcelona, Josep Sala, juntament amb el Nicolau Barquet i cinc valents més.

Aquest any està clar que és un aniversari agredolç i és que tot just aquest cap de setmana hauríem realitzat les dues actuacions d’aniversari, la de vigílies a la Plaça del Rei dissabte a la tarda i la d’aniversari diumenge al migdia a la Plaça de Sant Jaume (si el temps ho hagués permès), però la crisi sanitària originada pel covid 19 ha fet que l’activitat castellera hagi quedat suspesa fins a nou avís des del 10 de març, tot just dos dies després de fer de nou història amb els castells fets per les dones, amb el primer 7 de 7 .

Una actuació que va comptar amb la presència del Josep Sala com a espectador emocionat i agraït, i encara que sortosament aquesta crisi sanitària sembla que ja està en la recta final, se’ns ha endut al nostre pare i mestre, i no sols això, no hem pogut acomiadar-nos i homenatjar-lo com es mereix la seva persona. Tot i això, la colla, els castellers i el món casteller en ple va estar a l’alçada donada la situació, i estic convençut que quan es pugui encara es farà molt més.

Tot i que el virus ho ha intentat amb d’altres castellers sortosament aquests ho han superat, i és que com vaig sentir en una xerrada al cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l’Albert Martínez, el més important no és tornar a fer castells sinó que quan ens puguem tornar a trobar no falti ningú.

Alguns podeu creure que és el primer aniversari en que no hem fet castells a plaça però no és així ni molt menys ja que fins al 17è Aniversari de la colla sols es va celebrar amb una diada castellera el desè i el quinzè, però des del 1986 no hi ha hagut cap any en que no haguéssim fet castells per l’Aniversari de la Colla  ja que sortosament el temps ho havia permès sempre i sols aquest virus ho ha impedit.

Segurament cada casteller ho pot viure d’una manera diferent el no poder fer castells, alguns trobaran més a faltar els castells en sí, altres els companys de colla amb els quals es relacionen més tant dins com fora de la colla, altres la família que és la colla castellera. I també és cert que segurament alguns ja voldrien fer castells encara que sigui amb mascareta i d’altres no voldran tornar a posar-se en una pinya fins que no hi hagi vacuna, però el que tinc clar que els castells sols han de tornar quan tots hi puguem tornar, de la mateixa manera que ho he escoltat durant aquests darrers mesos a la majoria de colles i castellers.  

I tot i que hem mantingut el contacte durant aquest confinament gràcies a diferents iniciatives tant de colla, com de grups, com particulars, està clar que en no anar a assaig al local i no actuar a plaça és el que jo he trobat més a faltar. I és que la meva vida no la puc concebre sense els castells, des dels 6 anys que en faig, per tant no tinc consciència del que significa no conèixer i fer castells. També és cert que des de principis del 1991 fins a la Mercè del 1994 no vaig participar de la colla però el coneixement del castells ja el tenia i, per tant, el que em va passar és el que el “mono” dels castells em corria pel meu cos i finalment hi vaig tornar, i des d’aquell moment sols la lesió que vaig patir a principis de l’any passat i que va suposar no poder fer castells fins al mes d’abril havia impedit que pogués participar activament a la Colla.

Com no ens podem trobar encara des de la colla s’ha organitzat un recull d’actes força atapeït, amb el qual crec que es vol recordar el passat de la colla però amb la mirada posada tant al present incert com a un futur que ha de ser pròsper i il·lusionant. Una mirada en la qual mai deixem de pensar amb tots el que malaurament ja no hi so

Un dels actes són el record a diferents castells de la trajectòria de la Colla, els quals aniré afegint en aquest article.

Aquest castell va ser un punt d’inflexió de la Colla, va suposar tornar a fer grans castells a la diada de Màrtirs, va suposar recuperar el 5 de 8, tot just el tercer descarregat de la colla després dels dos descarregats al 2003. I també va suposar trencar moltes barreres i l’inici dels bigotis a Màrtirs.

Jo el vaig viure des de la posició de baix a la rengla, amb extrema responsabilitat però amb absolut orgull, i és un dels castells que sempre quedarà a la meva memòria i recordaré a tot el magnífic nucli que vaig tenir: Albert Mateo de contrafort, Edu 51 d’agulla i Raquel i Mar com a parella de crosses.

Alguns diran que és un castell de gamma extra, altres diran que no ho és, jo l’únic que sé és que el castell per a la Colla és important i com deia Lo Ramon aquest castell és “lo poble”. I crec que segurament ara li donem més valor del que li vam donar en aquell moment, i és que un castells difícil d’assajar per tot el que comporta a nivell de tronc, canalla i pinya, i amb un sol enxaneta es fa quasi interminable i a la posició de baix, que es la posició que vaig tenir en una de les torres del tres.

Va ser una gran fita no sols el castell en sí sinó la magnífica diada que vam fer amb els dos bàsics de nou també descarregats i el pilar de 6 carregat, i que va saber reflectir de forma meravellosa en Marc Serarols en la fotogria que podeu veure,

Fins aviat Colla!! #BeneïdaBogeria